Oriol Silva, guanyador del premi Raimon Bonal





Oriol Silva ha guanyat el Premi Raimon Bonal, que biennalment s’entrega al millor treball sobre Canet de Mar. El treball de Silva s’anomena Històries i llegendes de la Casa Forta de Canet, i el jurat l’ha considerat guanyador gràcies, entre altres coses, perquè recull força històries del castell. A més, incorpora una bona combinació entre imatges i textos.

El premi és de 600 euros, i Silva el va rebre en un acte a la biblioteca de l’Institut. Hi eren presents la regidora de Cultura i Educació, Sílvia Tamayo; el director de l’Institut, Ferran Casanovas; i la membre del Col·lectiu Bonal i vídua del mateix Raimon, Carolina Ferrer; entre d’altres assistents.

A continuació, trobareu l'entrevista al premiat.

Jordi: Primer de tot, Oriol, felicitats pel premi. Què vas sentir quan et van dir que eres el guanyador?

Oriol: Home, doncs sincerament va ser molta alegria en pocs segons. Quan vaig saber la notícia em vaig sorprendre. Estava molt orgullós, no tenia paraules en aquell moment.

J: Quan vas saber que havies guanyat?

O: Ja fa temps que al meu pare li van comentar: “L’Oriol Silva ha guanyat el Premi Bonal”. Llavors m’ho va comentar, però oficialment en farà unes dues setmanes, molt poc.

J: El premi de 600 euros ja saps en què te’l gastaràs?

O: (riu). Sincerament no sé en què me’l gastaré; el deixaré a la caixa perquè creixi.

J: El teu treball anava sobre el Castell de Santa Florentina. Per què aquest tema?

O: Aquest tema va aparèixer d’una curiositat. A tot canetenc o tota persona humana de Canet li agrada anar a la Creu el dia de la Creu. Doncs hi havia un camí, que hi passava quan era petit, que es diu el camí del Castell. Passes per allà i es veu un castell. Jo, quan baixava cap al poble, vaig veure un castell i em va sorprendre. Li comentava al meu pare: “com pot ser que aquí hi hagi un castell i jo no ho sàpiga?” Vaig començar a pensar qui hi havia allà, quin famós hi ha hagut. Tots, quan hem estat petits, hem pensat que segurament serà com el típic castell medieval, amb el rei. Però vist després del Treball de Recerca, no era un castell d’aquests. Però va ser un interès que vaig posar des de petitet.

J: Quins eren els teus objectius a l’hora de plantejar el treball?

O: Els meus objectius eren investigar sobre aquest castell el màxim que pogués, i crec que he aconseguit el màxim que es podia fer: entrar al castell, fer fotos privilegiades. Crec que molta gent ho ha intentat però no ha pogut. Vull dir gent a qui li venia de pas el castell. I també relacionar la gent de la Història, la que hem estudiat nosaltres, amb la del castell. Això ha estat extra. Bàsicament, els objectius eren aquests: investigar sobre el castell, saber qui en formava part, l’estructura en si. I crec que els he complert.

J: A part del teu treball també s’hi van presentar un de l’Estefania Aranda, La didàctica de la passejada nocturna de Canet de Mar, o La relació de la música amb la gent de Canet: les 6 hores i el Canet Rock, de Natàlia Cirera. Creus que aquests dos treballs t’han pogut complicar el premi?

O: Home! Jo crec que aquests dos treballs també tenien un bon nivell. Ja ho va dir la Sílvia Tamayo, la regidora de Cultura, a l’hora de fer-me l’entrega dels 600 euros. Va dir que els treballs estaven molt ben fets, que era molt difícil decantar-se per un d’ells. I jo vaig tenir la sort d’haver guanyat, crec que va ser això. També els dono l’enhorabona als altres per haver participat i que també han tingut una valoració positiva. Els altres tenien uns bons objectius però el meu ha sobresaltat una mica però els seus també han tingut una gran importància.

J: Quina era la cara del director de l’Institut quan et veia allà dalt recollint el premi?

O: Si et sóc sincer no m’hi vaig fixar gaire, però sí que em vaig quedar amb una cosa que personalment em va quedar: després de l’acte vaig donar les gràcies al meu pare per haver contribuït en el treball, i quan vam sortir en Ferran li va dir: “Sort que tens un fill aquí que t’està donant les gràcies pel treball. Espero que algun dia el meu també m’ho arribi a reconèixer”. La cara no li vaig veure concretament però sí que estava orgullós que una persona del centre guanyés un premi.

J: Et va costar molt fer aquest treball o et vas trobar amb moltes facilitats?

O: Vaig trobar-hi dificultats, com a tot treball. Vam aconseguir una entrevista amb el rebesnét de Ramon Muntaner, que era una dificultat afegida. També el fet que la tutora pensava fer el treball d’una altra manera, més enfocada a les persones que vinguessin a visitar el castell, per aquest tipus de gent que es volguessin informar. En canvi, vam reproduir la història del castell. Jo crec que aquestes dues vessants van diferenciar el que el tutor volia fer i el que jo volia fer. També crec que el tutor no em va donar les suficients idees per com per fer el meu treball. Volia fer com una guia turística i jo en canvi volia fer-ne la història.

J: Ara estàs estudiant un grau superior de química ambiental, a l’Institut Miquel Biada de Mataró. El treball de recerca que has fet no hi té res a veure. Per què?

O: Jo feia ciències a Batxillerat, i no tenia aquella cosa tan clara de voler fer un treball de ciències. He vist treballs de ciències dels meus companys molt bons i amb molta investigació. Volia buscar una cosa que fos senzilla (tot i que la paraula senzilla no queda massa bé) però que fos del poble i més didàctica a l’hora de treballar. Potser la investigació hauria resultat més dificultosa, havent de fer una sèrie de procediments,… Però aquest treball és més de buscar informació, anar a la biblioteca, buscar que algú ens pugui atendre (el rebesnét de Muntaner, en aquest cas), fotografiar, investigar profundament la història del castell amb la història d’Espanya: la vinguda del rei Alfons XII, coses així, investigar com ha estat això, d’on prové el castell,… Informació que és més senzilla a l’hora d’investigar. En els treball de ciències hi ha paraules més científiques i són més difícils de fer arribar a la gent.

J: És a dir, que ets més arqueòleg que químic, podríem dir.

O: Sí, però ara m’estic engrescant amb això altre. Ara em veig capacitat a poder fer un treball d’aquests més científics. Ara m’hi veig més capaç que no l’any passat. Tenim eines que ens poden facilitar la feina, estem tractant la qüestió de redactar informes, ens estem culturitzant més en el tema.

J: Moltes gràcies Oriol i felicitats pel premi!

O: Gràcies a vosaltres.